God bless Mountain Day!

Per variar, avui us parlaré d'una altra tradició del College. Avui toca parlar de... Mountain Day!

La tradició marca que durant el primer semestre hi ha un dia de festa sorpresa, és a dir, que ningú no té ni puta idea de quin dia és. Només la cúpula organitadora coneix la data, bàsicament perquè són ells qui l'escullen. Però tots i els múltiples intents de xantatge, any rera any mantenen el secret... pràcticament a la perfecció. I dic pràcticament perquè ahir abans d'anar a dormir va començar a còrrer la veu que Mountain Day podia ser avui. Però el mateix ja va pasar un altre dia i al final en vam sortir escaldats (diguessim que vam decidir sortir a saco, que és el que es fa aquí la nit prèvia a Mountain Day, però... sorpresa! Aquell dia no va ser Mountain Day! Bufff... ni us explico l'endemà al matí). Doncs bé, com podeu entendre, jo no em vaig creure ni una paraula del rumor i me'n vaig anar a dormir. I no només aixó, sinó que em vaig posar el despertador a les 6 del matí perquè havia d'acabar un parell de coses abans d'anar classe.

Però, a les 5 del matí, Sorpresa! MOUNTAIN DAY! Ens han despertat amb alarma i cassoles per anunciar que era M.Day. Després hem tornat a dormir i cap allà a les 10 ja ens veus a tots anant cap a Raystown Lake (prefessors i treballadors inclosos, ells tampoc saben quan és M.Day), on ens esparava de tot.

Tant punt arribar hem anat directament a per la barbaco, no haviem esmorzat i estavem afamats. A més, ja era l'hora que solem dinar aquí, les 11h.


I després Raystown Lake semblava un Meeting Point d'aquests que munta l'Ajuntament de Barcelona quan venen aficions rivals en dia de Champions. Tot plè de freakades!!!!

N'hi ha que han preferit volar per l'alfombra-voladora pràcticament en boles!
Jo a falta de burro català elèctric típic del Camp Nou he decidit pujar al Toro i... prou bé!

Això és la guerra d'estirar corda. Es fan diferents rondes. Primer Freshmen-Sophmores. Després Junior-Senior. I en acabat, el guanador de totes les rondes (que com cada any han estat els Freshmen, bàsicament perquè són els únics que van tots a M.Day) contra professors i Staff. I aquest any ha guanyat l'Staff! (per primera vegada!!) Ha estat divertit veure als meus profes estirant de la corda jajajaja...
A les 3 ja hem tornat cap a la uni i he acabat la feina que volia acabar avui a les 6 del matí i també m'he posat a repassar un altre cop els dos examens que teòricament tenia avui i que al final tinc dimecres i dijous.

Això sí, el partit de basquet de dilluns a les 21h que no falti, que si no, no es dorm igual.

Storming of the Arch

Alguns de vosaltres ja sap de què va això del Storming of the Arch perquè n'hem anat parlant aquests dies, però pels que encara no ho sàpiguen, avui us porto una nova tradició del College. El segon cap de setmana de cada curs la tradició marca que els freshmen (els novatos) han d'intentar passar per l'arc que hi ha a la meva residència (The Cloister) el qual està defensat per l'equip de rugby masculí, l'equip de rugby femení i els seniors. Tot i que es tracta d'una tradició pels freshmens, els estudiants estrangers (que sóm una colla de penjats) vam decidir participar-hi com a novatos.

Així que ja ens veus el dijous a la tarda preparant-nos pel gran event. El dia abans jo havia anat a comprar pintures al super, l'objectiu era no pasar desapercebut!

Alguns amb la senyera, d'altres amb la roja.

I com no, teniem el nostre plà, el nostre caball de Troya. Haviem anat a buscar un carro al supermercat i l'haviem forrat amb en Matt (un britànic mig boig) a dins. Però malauradament va ser descoberts abans de començar. No ens va quedar cap més remei que intentar-ho tal com marca la tradició.

A les 5 els equips de rugby i els seniors ja estaven preparats per defensar l'arc i patejar-nos el cul! I així va ser. Ens vam endur una pinyes que no es podien ni contar.

Però al cap i la fi d'això tracta de la tradició, d'ensenyar als freshmen que no són més que uns pringats i que hi ha una jerarquia a seguir. És impossible arribar l'arc i així ha de continuar essent pels segles dels segles, Amén.

Dissabte: Esports, Lobsterfest... i diumenge: a currar altre cop.

La primera setmana d'uni ha estat molt intensa i m'he fet un fart de llegir. No podia parar ni un sol moment (com podeu entendre encara em costa una mica llegir a rtime d'un llibre per dia en anglès). Aquí les classes funcionen així. Sóm entre 6 i 10 alumnes, sentats en una taula rodona amb el profe i discutim sobre el llibre o els articles que tocaven per aquell dia. No es dona teoria, es pasa directament a l'acció, cadascú s'espavila i cada dia s'han d'entregar petits escrits sobre el llibre que toca, apart dels treballs més grossos de cada més. I encara sort que la recerca no la començo fins el segon semestre.

Doncs com podeu entendre, després d'una setmana llarga, el dissabte ningú va cardar res, i com que a més varen començar les lligues universitàries... ens vam fer un far de veure partits durant tot el dia. Com no, el que més ganes tenia de veure era el del nostre equip de football americà: els Eagles. Les grades estaven bastant plenes i havia bastanta emoció al ambient. Alguna nit durant la setmana pasada ja haviem mirat algun partit amb en Mike i ell m'havia anat explicant com funciona la cosa (que tot i que sembla complicat, no ho és pas). Així que varem anar al estadi aviat per agafar uns bons seients, em vaig posar en Mike al costat per si em sorgia algun dubte i au, ja hi erem pel tros. Un cop va haver sonat l'himne americà i tots ja ens haviem posat drets i amb la mà al cor per cantar, el partit va començar.

Com podeu veure per la foto, en un equip de futbol amerià hi ha un huevo de jugadors. Uns 50 aprox. Un equip d'atac, un de defensa i jugadors extres per fer canvis o jugades especials.

Aquí podeu veure les animadores dels Eagles! Go Eagles go!


Aquesta és la defensa dels nostres Eagles. Molt millor que no pas l'atac, per aixó varem acabar perdent el partit 0-3 (un partit bastatnt dolent com el resultat indica).

I com que realment ens haviem plantejat no cardar res en tot el dissabte, un cop acabat el partit de futbol americà ens en vam anar a veure el de rugby. I per variar, el nostre equip tamé va perdre.



I després les noies de voley. Que aquestes si que són bones i guanyen sempre. L'any passat varen ser les campiones nacionals.

I cap allà les 4 va començar la Lobsterfest. Aquí hi ha moltes tradicions i festes que ja aniré explicant durant l'any. Aquesta és la primera del curs. La Lobesterfest es tracta d'una festa organitzada per tots els clubs i associacions del campus per tal de reclutar nous socis. Cada club té una petita taula que decora com vol i promociona la seva feina i activitats. Els estudiants van donant voltes i es van apuntant als clubs que els hi agraden.
Aquí per exemple tenim el Julandrón-Club, al qual a més d'un ja sé que us agradaria ser-hi.
Aquest és el International-Club que hem fet nosaltres. Així podem llogar el camp de futbol i la pista de basquet unes hores fixes cada setmana, muntarem alguna mini-escapada pels voltants, farem menjars de totes les cultures (pà amb tomàquet inclòs) i tal...
A part de formar part del International-Club, només em vaig adherir al club d'història. Sobretot perquè és poca feina, només queden una vegada al més per veure un parell de películes sobre algun tema i comentar-les.

I la Lobesterfest s'acaba com no... menjant llagosta per sopar. Així que aquí teniu la pedasssssu cua per anar a recollir la llegosta (i encara no es veu tota) I després de fer uns 20 minuts de cua... vaig poder-me menjar la meva llagosta!

I el dissabte va acabar amb la Graffiti Party. Es va fer a diferents habitacions de les residències d'East. Tothom havia d'anar amb una samarreta blanca i rotuladors de colors. D'aquesta manera la gent anava escribint coses a les sammaretes dels altres. Em sap molt greu peró de moment no en podreu veure les fotos. Les he decidit sotmetre a censura fins a nou avís!

I com, després d'un dissabte sense fotre ni brot. El diumenge vaig haver d'estar tot el dia tancat a l'habitació preparant les classes de dilluns, però he sobreviscut molt bé.

I esto es todo amigos!

S'han acabat els dies de calma i tranquilitat.

Com el títol del post diu, avui ja he començat classes i s'ha acabat la mitja bona vida. Després d'una setmana plena de reunions mig estúpides, varem passar un cap de setmana de relax total i au... a treballar s'ha dit! Aquesta primera setmana hem estat fent el que aquí anomenen Orientation. Es tracta de presentar el campus i com funciona tot plegat a la gent nova. És a dir que bàsicament durant una setmana només hem estat al college els "freshmen" i els estudiants internacionals. Ens han presentat els nostres Mentors (estudiants "veteranus" que ens poden ajudar si tenim algun dubte sobre com marxa tot plegat) i els nostres Advisor (els professors que ens faran de tutors i que en alguns casos també ens portaran els nostres projectes de recerca). I després de tot plegat, varem passar un cap de setmana de festes i platja. SI PLATJA! Vaya vaya, aqui hay playa!!! Aquestes eren algunes fotos d'un llac enorme que hi ha a uns 10 minuts d'aquí. Com podeu veure, com que els molt matats no tenen platja, han decidit portar-hi tonalades de sorra de platja per simular-ne una. Si és que qui no té platja és perquè no vol!

I aquestes altres dos fotos són de dos festes on varem anar tots els estudiants internacionals. Fins el moment tots els internacionals hem anat bastant de bracet perquè hem hagut de fer l'Orientation junts i no tenim gaires amics...sniff. Aquí les festes són molt estranyes. Com que no es pot veure al carrer les festes s'han de fer dins d'habitacions del campus i per tant arriba a haver-hi unes 35 o 40 persones dins una habitació d'uns 25m2, prenent cervesa i xupitos estranys que no es troben ni a la Cucaracha (per sort) i jugant al beer pong. Ja miraré de fer alguna foto el proper dissabte perquè us en feu una idea.

Bé, aixó és el que ha donat de si el cap de setmana. La veritat és que després del primer dia de classes estic bastant esgotat i espero posar-me les piles aviat perquè de moment ja he de llegir-me al meitat de dos llibres i un article de doctrina per dimecres. I el pitjor és que de moment encara vaig tant lent llegint en anglés... A veure si poc a poc vaig pujant les revolucions.

No volia acabar sense dir que no tot ha estat satisfacció aquesta setmana i que hi han hagut dos notícies que m'han trasbalsat molt. Només dir que m'ha sabut molt greu no estar allà, de veritat. Ànims.

Fins més endevant.

Juniata College i Huntingdon

Avui he tingut bastant temps lliure i he aprofitat per fer algunes fotos del campus i d'una part de Huntingdon perquè així us en podeu fer una idea. He estat voltant pel College i el poble amb la camara en mà, com si fos un japo en mig de barcelona. La gent fotia cares estranyes quan em veia però... què hi farem!

Per començar, aquesta és la meva residència: "The Cloister".¨Tothom vol estar en aquesta residència perquè és la que està més ben situada, just al centre del campuns. Això et permet aixecar-te uns 30 segons abans d'anar classe i fins i tot arribar sobrat de temps. De moment la residència i tot el campus en general està bastant buit perquè les classes no comencen fins dilluns i la majoria de la gent arribarà aquest cap de setmana.

Com tota universitat americana, aquí també tenim el nostre equip de football: els Eagles! (Go Eagles!). Els molt matats comencen a entrenar cada dia a les 7h, seran primos... Ara, els tius són enormes i si te'ls trobes pel campus carden respecte. Al college també hi ha un super estadi de football on juguen els Eagles, un estadi de beisbol, un camp de soccer, un camp de hockey, pistes de tennis...

Aquí el 90% dels estudiants viuen On Campus. Per tant hi ha molts edificis que són residències, com per exemple:


Sunderland Hall

East Complex
Ellis Hall (Menjadors i aules d'informàtiques)

La veritat és que el menjar que donen és bastant precari (hamburgueses, hot-dog, pizza, una mica d'amanida...). Però per sort, tinc el gimnàs just davant de la meva residència i intentaré fer tot el possible per no engreixar-me 100k. A més, el gimnàs és completament gratuït.

Aquest és el Von Liebig Center for Science. Un dels edificis de ciències i l'edifici més gran del campus em sembla.

Això és la biblioteca.

Alguns "fucking freshmen" jugant a nosequé! Els freshmen són els estudiants de 1er any. Després hi ha els sophmore (2n any), junior (3er any) i els senior (4rt any i master).

Aquest és l'edifici on jo tindré la majoria de classes. El Good Hall, on es fa història, polítiques i filosofia bàsicament.

I si mai tinc algun problema he d'anar a aquest edifici. L'Oller Center for Peace and International Programs. És on hi ha el despatx dels meus becaris i els que representa que m'han d'ajudar en tot. De moment s'estan portan molt bé amb mi.

Aquí és on m'han fet l'anàlisi mèdic per veure que no entri nous virus als Estats Units. És on hi ha el metge del campus. Hi podem anar sempre que ho necessitem.

Aquest és el museu on exposen els estudiants d'art. Encara no l'he vist per dins però m'han dit que és molt guapo.

I com que aixó és Estats Units, l'esglèsia del College per anar-hi el diumenge a confessar-se de tots els pecats fets durant la setmana.
I com que he pensat que també voleu veure una mica del poble, me n'hi he anat a fer un tomb càmara en mà.
Huntingdon és un poble petit, molt petit i on tothom és un gran patriota i americà exemplar. Bons veïns, tothom s'ajuda (de fet avui he anat amb alguns estudiants a ajudar a construir la casa d'un veï. Aquí és normal fer-ho així). Costa una mica acostumar-se a tanta tranquilitat però quan passen un parell de dies un ja s'hi sent com a casa. Hi ha molta unió i comunitat entre els habitants del poble i també els estudiants. Es duuen a terme activitats constants per col·laborar en tasques diverses. Aquí no existeix l'Estat, ni les ajudes públiques, ni els serveis socials, ni res. Entre tothom es talla la gespa dels jardins públics, entre tots arreglen els parcs infantils, els carrers... Són com una gran família (amb alguna que altra ovella negra, com a per tot).

De moment aixó no és més que una petita introducció. Quan vagi tinguent més moments, ja us explicaré com funcionen i com van les coses aquí.

Moltes gràcies a tots. Records desde Huntingdon.