Spring Break amb els meus pares

La recta final ja està aquí i he anat aplaçant el post sobre Spring Break durant masses setmanes ja. Així que ja és moment de fer una pinzellada a com van anar les vacances amb els meus pares.

Els meus pares van arribar a NYC i tant punt van arribar van fer camí cap al Nord, cap a les Niagara Falls. La city hauria d'esperar encara una setmana, en aquest cas era l'última parada del nostre camí.

Com podeu veure, tot i que jo no hi vaig anar... si, les Niagara Falls encara estan gelades.

Un parell de dies després de la seva arribada als States, divendres em vaig dirigir al punt de trobada que els hi havia indicat i... si, allà estaven. Havien estat capaços de sobreviure durant dos dies amb un inglés precari i un fred de collons, prou bé.

La primera parada, Harrisburg. La ciutat no és que tingui res d'especial, però simplement és tranquil·la i el capitol és espectacular. Era una bona manera de començar el viatge, sempre més val anar de menys a més. La segona parada, Gettisburg. Realment tenia moltes ganes d'anar-hi perquè encara no hi havia pogut anar. A Gettisburg (1863) és on va haver-hi la batalla més important de la Guerra Civil Americana (1861-1865 i possiblement el discurs més important de Lincoln.

La tercera parada, Washington. Tot i que ja hi havia estat, com que aquesta vegada feia una mica més de bon temps vam aprofitar per voltar més i veure coses noves. Per exemple, aquesta vegada vam poder anar als National Archives i veure la Declaració d'Independència i la Constitució originals. I també al interior del Captiol i de la Cort Suprema, que tampoc hi havia estat. La quarta parada, Baltimore. Un altre cop una ciutat desconeguda per mi. El que val més la pena és el port. Ciutat que sembla tranquil·la sempre que no et fiquis als barris que no toca, perquè després més val marxar corrents. Cinquena parada, Philadelphia. Juntament amb Washington, la meva ciutat preferida. És la combinació perfecta d'història i modernitat. La seu històrica dels Estats Units però a la vegada té uns gratacels preciosos. Però sense abusar, no com NY. I a més, allà vam veure guanyar el Barça contra l'Arsenal. Ara ens esperen els ucraïnesos a quarts i el Madrid a semis (més d'infart).

Oh, aquesta foto no té pèrdua. Aquest és un dels "barcos de guerra" que va anar a la Guerra de Cuba el 1898 i que varen enfonsar el vaixell de "El Meu Avui", el de Calella. Com molt bé diu la cançó: "tingueren la culpa els Americans!!" I finalment, New York City, la gran ciutat. Els primer dia ens va fer molt mal temps però l'endemà es va arreglar. La ciutat continua caòtica com sempre. De nou, aquesta vegada vaig poder veure un partit del Barça al Nevada Smith, impressionant, comunió catalana a NYC.

Bé, això és tot. Només he pogut explicar un breu resum del que va ser, una gran setmana en la que no varem parar quiets. Va valdre molt la pena.

Records a tothom i Visca el Barça.