S'han acabat els dies de calma i tranquilitat.

Com el títol del post diu, avui ja he començat classes i s'ha acabat la mitja bona vida. Després d'una setmana plena de reunions mig estúpides, varem passar un cap de setmana de relax total i au... a treballar s'ha dit! Aquesta primera setmana hem estat fent el que aquí anomenen Orientation. Es tracta de presentar el campus i com funciona tot plegat a la gent nova. És a dir que bàsicament durant una setmana només hem estat al college els "freshmen" i els estudiants internacionals. Ens han presentat els nostres Mentors (estudiants "veteranus" que ens poden ajudar si tenim algun dubte sobre com marxa tot plegat) i els nostres Advisor (els professors que ens faran de tutors i que en alguns casos també ens portaran els nostres projectes de recerca). I després de tot plegat, varem passar un cap de setmana de festes i platja. SI PLATJA! Vaya vaya, aqui hay playa!!! Aquestes eren algunes fotos d'un llac enorme que hi ha a uns 10 minuts d'aquí. Com podeu veure, com que els molt matats no tenen platja, han decidit portar-hi tonalades de sorra de platja per simular-ne una. Si és que qui no té platja és perquè no vol!

I aquestes altres dos fotos són de dos festes on varem anar tots els estudiants internacionals. Fins el moment tots els internacionals hem anat bastant de bracet perquè hem hagut de fer l'Orientation junts i no tenim gaires amics...sniff. Aquí les festes són molt estranyes. Com que no es pot veure al carrer les festes s'han de fer dins d'habitacions del campus i per tant arriba a haver-hi unes 35 o 40 persones dins una habitació d'uns 25m2, prenent cervesa i xupitos estranys que no es troben ni a la Cucaracha (per sort) i jugant al beer pong. Ja miraré de fer alguna foto el proper dissabte perquè us en feu una idea.

Bé, aixó és el que ha donat de si el cap de setmana. La veritat és que després del primer dia de classes estic bastant esgotat i espero posar-me les piles aviat perquè de moment ja he de llegir-me al meitat de dos llibres i un article de doctrina per dimecres. I el pitjor és que de moment encara vaig tant lent llegint en anglés... A veure si poc a poc vaig pujant les revolucions.

No volia acabar sense dir que no tot ha estat satisfacció aquesta setmana i que hi han hagut dos notícies que m'han trasbalsat molt. Només dir que m'ha sabut molt greu no estar allà, de veritat. Ànims.

Fins més endevant.

Juniata College i Huntingdon

Avui he tingut bastant temps lliure i he aprofitat per fer algunes fotos del campus i d'una part de Huntingdon perquè així us en podeu fer una idea. He estat voltant pel College i el poble amb la camara en mà, com si fos un japo en mig de barcelona. La gent fotia cares estranyes quan em veia però... què hi farem!

Per començar, aquesta és la meva residència: "The Cloister".¨Tothom vol estar en aquesta residència perquè és la que està més ben situada, just al centre del campuns. Això et permet aixecar-te uns 30 segons abans d'anar classe i fins i tot arribar sobrat de temps. De moment la residència i tot el campus en general està bastant buit perquè les classes no comencen fins dilluns i la majoria de la gent arribarà aquest cap de setmana.

Com tota universitat americana, aquí també tenim el nostre equip de football: els Eagles! (Go Eagles!). Els molt matats comencen a entrenar cada dia a les 7h, seran primos... Ara, els tius són enormes i si te'ls trobes pel campus carden respecte. Al college també hi ha un super estadi de football on juguen els Eagles, un estadi de beisbol, un camp de soccer, un camp de hockey, pistes de tennis...

Aquí el 90% dels estudiants viuen On Campus. Per tant hi ha molts edificis que són residències, com per exemple:


Sunderland Hall

East Complex
Ellis Hall (Menjadors i aules d'informàtiques)

La veritat és que el menjar que donen és bastant precari (hamburgueses, hot-dog, pizza, una mica d'amanida...). Però per sort, tinc el gimnàs just davant de la meva residència i intentaré fer tot el possible per no engreixar-me 100k. A més, el gimnàs és completament gratuït.

Aquest és el Von Liebig Center for Science. Un dels edificis de ciències i l'edifici més gran del campus em sembla.

Això és la biblioteca.

Alguns "fucking freshmen" jugant a nosequé! Els freshmen són els estudiants de 1er any. Després hi ha els sophmore (2n any), junior (3er any) i els senior (4rt any i master).

Aquest és l'edifici on jo tindré la majoria de classes. El Good Hall, on es fa història, polítiques i filosofia bàsicament.

I si mai tinc algun problema he d'anar a aquest edifici. L'Oller Center for Peace and International Programs. És on hi ha el despatx dels meus becaris i els que representa que m'han d'ajudar en tot. De moment s'estan portan molt bé amb mi.

Aquí és on m'han fet l'anàlisi mèdic per veure que no entri nous virus als Estats Units. És on hi ha el metge del campus. Hi podem anar sempre que ho necessitem.

Aquest és el museu on exposen els estudiants d'art. Encara no l'he vist per dins però m'han dit que és molt guapo.

I com que aixó és Estats Units, l'esglèsia del College per anar-hi el diumenge a confessar-se de tots els pecats fets durant la setmana.
I com que he pensat que també voleu veure una mica del poble, me n'hi he anat a fer un tomb càmara en mà.
Huntingdon és un poble petit, molt petit i on tothom és un gran patriota i americà exemplar. Bons veïns, tothom s'ajuda (de fet avui he anat amb alguns estudiants a ajudar a construir la casa d'un veï. Aquí és normal fer-ho així). Costa una mica acostumar-se a tanta tranquilitat però quan passen un parell de dies un ja s'hi sent com a casa. Hi ha molta unió i comunitat entre els habitants del poble i també els estudiants. Es duuen a terme activitats constants per col·laborar en tasques diverses. Aquí no existeix l'Estat, ni les ajudes públiques, ni els serveis socials, ni res. Entre tothom es talla la gespa dels jardins públics, entre tots arreglen els parcs infantils, els carrers... Són com una gran família (amb alguna que altra ovella negra, com a per tot).

De moment aixó no és més que una petita introducció. Quan vagi tinguent més moments, ja us explicaré com funcionen i com van les coses aquí.

Moltes gràcies a tots. Records desde Huntingdon.

Viatge d'anada (Aeroports, avions i New York).

Doncs bé, aquí ve la història del meu viatge d'anada als Estats Units. Serà millor que no us feu il·lusions prèvies perquè el viatge tampoc va ser res de l'altre món.


Després de llevar-nos molt aviat, segurament massa aviat, vam arribar al aeroport de seguida (l'Alba, el meu pare i jo). Vaig poder fer el check-in tant punt arribar i després d'esmorzar una mica ja em vaig acomiadar. Vaig sortir al exterior i vaig fer una última mirada a Barcelona. El meu últim record de Catalunya.

A partir d'aquí va començar un dia de boig d'anar amunt i avall pels aeroports i de carregar maletes. La meva primera destinació: Düsseldorf. Vaig volar amb Air Berlin i la veritat és que vaig quedar flipat. Va ser un vol d'unes dos hores durant el qual no van parar de repartir-nos begudes i entrepans durant tot el viatge. Joder! Qualsevol torna a viatjar amb Ryanair!

A l'aeroport de Düsseldorf em vaig haver d'esperar un parell d'hores abans d'agafar el següent vol d'Air Berlin direcció New York. El més al·lucinant va ser veure que en els bars de l'aeroport tenien Estrella Damm. Collons! Però si estem conquerint Alemanya! Potser el profeta Francesc Pujols tenia raó i en un futur els catalans serem el amos del món!

Així que després de beure una estrella vaig anar cap a agafar el segon vol. Aquesta vegada direcció New York. Després de la primera experiència gratificant amb Air Berlin m'esperava que per dinar com a mínim em donarien un parell d'entrecots, però... Res. Unes merdetes de menús germànics plastificats! Osti que dolent!

Tot i dormir pràcticament durant tot el viatge, el vol va ser un pal. Enxubat com una sardina i amb una germànica de malucs poderosos al costat que no parava de roncar. I a més, com que no havia parat de beure durant el primer vol, m'estava pixant tota l'estona i no hi havia collons de despertar aquell "armatoste".

Però wno, com qui no vol la cosa, al cap d'unes 9h vaig arribar al JFK a New York. Pedassu aeroport!!! Diria que és més o menys de la mida de Catalunya. De fet em consta que estan preparant un referèndum d'autodeterminació pel 2014... Segur que els hi anirà millor que a nosaltres! Al arribar amb vaig dirigir cap a l'aduana i després de fer unes 2h de cua em vaig plantar davant del "aduaneru", un tiu clavat a Tejero, i li vaig entregar el passaport. Tant punt el va passar per la banda magnètica tot el sistema informàtic d'aduanes va petar! Ai. No sabia quina cara fotre, estava cagat. Ja em veia empresonat i torturat allà mateix. Però va resultar que era bastant freqüent i vam haver d'esperar una hora a que reconfiguressin el sistema i després ja va estar.

I bé, allà estava. A la porta de sortida del JFK i sense saber on collons anar. Al final vaig poder trobar un bus que anava a la Penn Station i vaig aprofitar per anar-hi a deixar les maletes ja que l'endemà havia de tornar-hi a agafar el tren cap a Huntingdon. I com que l'hostal que havia reservat (però no pagat) estava molt lluny i jo ja no podia més, vaig preguntar-li a un poli si sabia d'algun hostal més a prop. I el xaval amb va treure el seu iphone i me'n va buscar un al google: Chelsea International Hostel. Em va costar poquet, uns 30€, però deixava molt que desitjar. Però al cap i a la fi només necessitava un lloc on passar la nit.

I com que l'endemà no agafava el tren fins a les 11h. Em vaig aixecar aviat (a les 6,30h, ja no podia dormir més) i vaig fer una volta per New York. Pel matí semblava molt menys depriment que per la nit. Abans de tot me'n vaig anar a l'Starbucks per carregar les piles i au! A veure N.York! No tenia gaire temps però vaig poder veure una mica el centre de Manhattan, l'Empire State, Central Park, el Madison Square Garden... Suficient. Ja hi tornaré més endavant a fer una visita complerta com Déu mana.

Tot seguit vaig anar per agafar el tren cap a Huntingdon i el Juniata College. Un tren que anava a dos per hora i que a cada parada s'hi estava uns 15 minuts de mitjana. Per tant vaig trigar 5h en arribar. Ara, l'espera va valdre la pena perquè Huntingdon i el College és preciós. Però ara ja se m'ha fet tard i això ja us ho explicaré un altre dia.

Molts records i petons a tothom!

Festa Despedida (Sembla que m'en vagi a la guerra...)

Sobre la meva festa de despedida tinc vàries coses a comentar:



1. Què és això de celebrar que fotu el camp i que no em veureu durant un temps? Tant contents esteu cabrons?

2. El mèrit de que la festa realment fos sorpresa no és vostre sinó meu i del meu nivell intel·lectual sota mínims que no em permet apreciar com es duen a terme plans maquiavèlics d'amagat.

3. Perquè en Frede i en Pol varen venir sense parelles i no paraven de tocar-se? Ha sorgit l'amor finlament entre ells? Si és així, podem dir que la Carmina feia d'espelma? ( Això espero, perquè sinó estariem parlant d'incesto!!!)

4. Perquè l'Anna Sala estava envoltada de canalla tota l'estona? Potser els nens i nenes oloren la gran quantitat de fertilitat que desprèn?

5. Perquè en Pablo cada vegada s'assembla més a la Gemma i la Gemma a en Pablo? Al final seran una sola persona?

6. Quantes hores va trigar en Zamora a venir amb bici desde Garriguella? (Que algú li compri un cotxe siusplau, ell ho faria per vosaltres i ho sabeu).

7. A partir d'ara en Marc i la Claudia serán Los Rosillos (com Los Chichos o Los Manolos). Mola més. (Close your eyes and I kiss you...olé!)

8. D'on venien en Marc i la Genisa? Perquè varen arribar tard...? oioioioioioioi!!!!!

9. Calia que vinguessin en Sergi i en Machín? Crec que sense ells les fotos haguessin quedat millor... més guapes... més masculines.... ja m'explico. Sort que la Sara i la Cristina en contrarresten els efectes!

10. Se'm va fer curiòs veure el Boss amb samarreta, acostumat a veure-li només la panxa peluda... Encara no sé com va trobar una dona tant guapa i com li han pogut sortir dos sols de filles.

11. Qui creieu que anava més fashion, l'Agustín Moriña o la Xein? I qui creieu que és més home, l'Agus o jo? O poster la Xenia?

12. Creieu que poden ser més mones les meves nebodes? Si és així, a tu país!!!!

13. Vaig ser l'únic que patia perquè la Quimeta no caigués quan ens vam fer la foto dalt de la cadira? Ja m'enteneu, donat el seu currículum... Per la cara que fa en Quimet a la foto diria que no era l'únic.

14. M'ho va semblar a mi o els meus pares es van multiplicar i eren a per tot arreu fent de tot sense parar??? Tindré superpoders jo també?

15. Perquè no li han donat encara el premi de Miss Universo a l'Alba? Perquè és massa Petita?





Ara fora conyes, moltes gràcies a tothom de tot cor i us trobaré molt a faltar. Ens veiem d'aquí no res!!!