God bless Mountain Day!

Per variar, avui us parlaré d'una altra tradició del College. Avui toca parlar de... Mountain Day!

La tradició marca que durant el primer semestre hi ha un dia de festa sorpresa, és a dir, que ningú no té ni puta idea de quin dia és. Només la cúpula organitadora coneix la data, bàsicament perquè són ells qui l'escullen. Però tots i els múltiples intents de xantatge, any rera any mantenen el secret... pràcticament a la perfecció. I dic pràcticament perquè ahir abans d'anar a dormir va començar a còrrer la veu que Mountain Day podia ser avui. Però el mateix ja va pasar un altre dia i al final en vam sortir escaldats (diguessim que vam decidir sortir a saco, que és el que es fa aquí la nit prèvia a Mountain Day, però... sorpresa! Aquell dia no va ser Mountain Day! Bufff... ni us explico l'endemà al matí). Doncs bé, com podeu entendre, jo no em vaig creure ni una paraula del rumor i me'n vaig anar a dormir. I no només aixó, sinó que em vaig posar el despertador a les 6 del matí perquè havia d'acabar un parell de coses abans d'anar classe.

Però, a les 5 del matí, Sorpresa! MOUNTAIN DAY! Ens han despertat amb alarma i cassoles per anunciar que era M.Day. Després hem tornat a dormir i cap allà a les 10 ja ens veus a tots anant cap a Raystown Lake (prefessors i treballadors inclosos, ells tampoc saben quan és M.Day), on ens esparava de tot.

Tant punt arribar hem anat directament a per la barbaco, no haviem esmorzat i estavem afamats. A més, ja era l'hora que solem dinar aquí, les 11h.


I després Raystown Lake semblava un Meeting Point d'aquests que munta l'Ajuntament de Barcelona quan venen aficions rivals en dia de Champions. Tot plè de freakades!!!!

N'hi ha que han preferit volar per l'alfombra-voladora pràcticament en boles!
Jo a falta de burro català elèctric típic del Camp Nou he decidit pujar al Toro i... prou bé!

Això és la guerra d'estirar corda. Es fan diferents rondes. Primer Freshmen-Sophmores. Després Junior-Senior. I en acabat, el guanador de totes les rondes (que com cada any han estat els Freshmen, bàsicament perquè són els únics que van tots a M.Day) contra professors i Staff. I aquest any ha guanyat l'Staff! (per primera vegada!!) Ha estat divertit veure als meus profes estirant de la corda jajajaja...
A les 3 ja hem tornat cap a la uni i he acabat la feina que volia acabar avui a les 6 del matí i també m'he posat a repassar un altre cop els dos examens que teòricament tenia avui i que al final tinc dimecres i dijous.

Això sí, el partit de basquet de dilluns a les 21h que no falti, que si no, no es dorm igual.

Storming of the Arch

Alguns de vosaltres ja sap de què va això del Storming of the Arch perquè n'hem anat parlant aquests dies, però pels que encara no ho sàpiguen, avui us porto una nova tradició del College. El segon cap de setmana de cada curs la tradició marca que els freshmen (els novatos) han d'intentar passar per l'arc que hi ha a la meva residència (The Cloister) el qual està defensat per l'equip de rugby masculí, l'equip de rugby femení i els seniors. Tot i que es tracta d'una tradició pels freshmens, els estudiants estrangers (que sóm una colla de penjats) vam decidir participar-hi com a novatos.

Així que ja ens veus el dijous a la tarda preparant-nos pel gran event. El dia abans jo havia anat a comprar pintures al super, l'objectiu era no pasar desapercebut!

Alguns amb la senyera, d'altres amb la roja.

I com no, teniem el nostre plà, el nostre caball de Troya. Haviem anat a buscar un carro al supermercat i l'haviem forrat amb en Matt (un britànic mig boig) a dins. Però malauradament va ser descoberts abans de començar. No ens va quedar cap més remei que intentar-ho tal com marca la tradició.

A les 5 els equips de rugby i els seniors ja estaven preparats per defensar l'arc i patejar-nos el cul! I així va ser. Ens vam endur una pinyes que no es podien ni contar.

Però al cap i la fi d'això tracta de la tradició, d'ensenyar als freshmen que no són més que uns pringats i que hi ha una jerarquia a seguir. És impossible arribar l'arc i així ha de continuar essent pels segles dels segles, Amén.

Dissabte: Esports, Lobsterfest... i diumenge: a currar altre cop.

La primera setmana d'uni ha estat molt intensa i m'he fet un fart de llegir. No podia parar ni un sol moment (com podeu entendre encara em costa una mica llegir a rtime d'un llibre per dia en anglès). Aquí les classes funcionen així. Sóm entre 6 i 10 alumnes, sentats en una taula rodona amb el profe i discutim sobre el llibre o els articles que tocaven per aquell dia. No es dona teoria, es pasa directament a l'acció, cadascú s'espavila i cada dia s'han d'entregar petits escrits sobre el llibre que toca, apart dels treballs més grossos de cada més. I encara sort que la recerca no la començo fins el segon semestre.

Doncs com podeu entendre, després d'una setmana llarga, el dissabte ningú va cardar res, i com que a més varen començar les lligues universitàries... ens vam fer un far de veure partits durant tot el dia. Com no, el que més ganes tenia de veure era el del nostre equip de football americà: els Eagles. Les grades estaven bastant plenes i havia bastanta emoció al ambient. Alguna nit durant la setmana pasada ja haviem mirat algun partit amb en Mike i ell m'havia anat explicant com funciona la cosa (que tot i que sembla complicat, no ho és pas). Així que varem anar al estadi aviat per agafar uns bons seients, em vaig posar en Mike al costat per si em sorgia algun dubte i au, ja hi erem pel tros. Un cop va haver sonat l'himne americà i tots ja ens haviem posat drets i amb la mà al cor per cantar, el partit va començar.

Com podeu veure per la foto, en un equip de futbol amerià hi ha un huevo de jugadors. Uns 50 aprox. Un equip d'atac, un de defensa i jugadors extres per fer canvis o jugades especials.

Aquí podeu veure les animadores dels Eagles! Go Eagles go!


Aquesta és la defensa dels nostres Eagles. Molt millor que no pas l'atac, per aixó varem acabar perdent el partit 0-3 (un partit bastatnt dolent com el resultat indica).

I com que realment ens haviem plantejat no cardar res en tot el dissabte, un cop acabat el partit de futbol americà ens en vam anar a veure el de rugby. I per variar, el nostre equip tamé va perdre.



I després les noies de voley. Que aquestes si que són bones i guanyen sempre. L'any passat varen ser les campiones nacionals.

I cap allà les 4 va començar la Lobsterfest. Aquí hi ha moltes tradicions i festes que ja aniré explicant durant l'any. Aquesta és la primera del curs. La Lobesterfest es tracta d'una festa organitzada per tots els clubs i associacions del campus per tal de reclutar nous socis. Cada club té una petita taula que decora com vol i promociona la seva feina i activitats. Els estudiants van donant voltes i es van apuntant als clubs que els hi agraden.
Aquí per exemple tenim el Julandrón-Club, al qual a més d'un ja sé que us agradaria ser-hi.
Aquest és el International-Club que hem fet nosaltres. Així podem llogar el camp de futbol i la pista de basquet unes hores fixes cada setmana, muntarem alguna mini-escapada pels voltants, farem menjars de totes les cultures (pà amb tomàquet inclòs) i tal...
A part de formar part del International-Club, només em vaig adherir al club d'història. Sobretot perquè és poca feina, només queden una vegada al més per veure un parell de películes sobre algun tema i comentar-les.

I la Lobesterfest s'acaba com no... menjant llagosta per sopar. Així que aquí teniu la pedasssssu cua per anar a recollir la llegosta (i encara no es veu tota) I després de fer uns 20 minuts de cua... vaig poder-me menjar la meva llagosta!

I el dissabte va acabar amb la Graffiti Party. Es va fer a diferents habitacions de les residències d'East. Tothom havia d'anar amb una samarreta blanca i rotuladors de colors. D'aquesta manera la gent anava escribint coses a les sammaretes dels altres. Em sap molt greu peró de moment no en podreu veure les fotos. Les he decidit sotmetre a censura fins a nou avís!

I com, després d'un dissabte sense fotre ni brot. El diumenge vaig haver d'estar tot el dia tancat a l'habitació preparant les classes de dilluns, però he sobreviscut molt bé.

I esto es todo amigos!