L'endemà ja estavem llevats abans de les vuit i poc després cap al cotxe que ens esperaven unes 6 hores fins a la segona parada del viatge, Niagara Falls. Durant tot el trajecte vam estar envoltats de boscos tardorencs, com una Fageda d'en Jordà de centenars de quilòmetres, i és que aquí tot és gros. I qui coneix a la Quimeta ja es pot imaginar com estava amb aquells arbres de color groc, taronja, vermell... uiuiui! I al final, vam arribar a Niagara Falls més aviat del previst i com si no haguéssim estat més de dos hores al cotxe. Allà ens esperava un nou motel, més autèntic que el primer i tot. Vam deixar les maltes i ràpid cap a les cascades.
La Quimeta envoltada de tardor
I en Quimet comprovant que l'aigua fos de veritat.
Ens ho vam patejar i vam acabar morts. A dormir aviat i l'endemà cap a Nova York, unes 6 hores més de viatge per tornar a la ciutat de les llums i que mai dorm altre cop. Amb un no res vam passar de la naturalesa verge a la ciutat salvatge. Tot sigui per poder veure el nostre primer partit NBA, i al Madison Square Garden: Knicks v. Wizards. 
El partit va començar una mica fred i amb l'Amare Stoudemire una mica nerviós. Acaba d'arribar a New York i volia demostrar-ho tot ja des del primer segon. Va tenir uns cinc primers minuts imprecisos i amb moltes errades (em va fer pensar amb el debut de l'Ibrahimovich al Gamper de l'any passat, al que vaig anar amb el meu germà i el meu cosí petit, en Bernat). Però després va saber posar-se tranquil i ensenyar la seva qualitat i veterania. 
Però, qui ho havia de dir, el partit el va acabar decidint ni més ni menys que Ronny Turaif jajajaja... aquell pivot de qualitat dubtosa que havia jugat amb en Pau Gasol als Lakers. Va ser un final ajustat que es va decidir en els últims segons. 90 a 90 i última possessió pels Knicks que va fer l'última canasta i zas! Victòria pels Knicks 90 a 92.
I l'endemà, trista despedida, altre cop Penn Station, agafar el Pennsilvanian i ja hi tornem a ser pel tros.
El viatge d'anada va anar tot perfecte. Bona carretera, sense anar molt ràpid, pocs cotxes pel centre de N.York... i pam, l'hostal. Però amb la mala sort que el que portava l'altre cotxe el va aparcar malament i se'l va emportar la grua. Ja ens veus a mi, en Peter i a un colega de N.York, en Chadi, anant a buscar el cotxe al diposit i "apoquinar" la multa (185€). Mentrestant, la resta de penya ja havia deixat les coses al hotel, anat a sopar i ens esperaven en un bar. No va se gaire estona però en acabat en Chadi ens va fer un tour-exprés privat per N.York i ens va portar a sopar a un lloc de puta mare on vàrem menjar per 6$ per persona i a més va pagar ell! (Thanks Chadi, I owi you one!!!) 
Vam acabar cap a les 5 de la nit i a les 7 ja tornava a ser despert per anar esmorzar i a canviar els cotxes de lloc, tot fos per no haver-los de anar a buscar altre cop al dipòsit!
Aquesta vegada vaig tenir oportunitat de conèixer i veure millor la ciutat. Vam voltar per tot Manhattan, de punta a punta. Tot seguint el mapa vam recorrer el millor i pitjor de N.York i només em va quedar per veure una cosa... algú sap on són les dos torres que haurien de ser aquí?
Quan vam arribar a Wall Street no vaig acabar d'entendre quina gràcia li veia la gent a fer-se fotos tocant-li els collons al toro. Serà que no n'han vist mai cap? De veritat es pensen que això són uns collons grossos? Potser el problema estava en què mai li havien vist els collons a un burru català! I sí senyor, a la que m'hi vaig posar jo al costat tots van començar a fer-se fotos amb mi!
I res, que després de tornar a sortir de festa el dissabte i dormir gens, el diumenge a tornar a voltar un altre cop. I cap allà a les 6 vam agafar el cotxe per tornar. A la tornada ens vam perdre unes 3 vegades i vam perdre molt de temps (a part d'estar una hora i mitja parats pel centre de N.York amb el cotxe). Al final vam arribar al College a la 1 de la nit i jo em vaig haver d'aixecar a les 6 per començar a preparar tota la feina per les classes d'aquell dia. Feina que no havia fet perquè estava passejant els collons per N.York.