Sopar de Nadal i Primera Nevada

Ja queda poc per acabar el primer semestre. De veritat, sembla que hagi arribat aquí fa només unes setmanes. Al principi es va fer difícil, però tant punt la feina va arribar, el temps va començar a passar volant i ... només em queden uns tres dies d'exàmens finals i ja està. D'aquí no res ja tindré l'Alba aquí (acomompanyada d'aquells bastards). Els útlims dies es fan més llargs i durs d'esperar.

Avui us porto alguens fotos del dinar de Nadal i de la primera nevada de l'hivern. Com podeu veure, em va tocar posar-me el "traje" que en Chadi em va deixar (tot i que jo ja me n'havia comprat un per 10$, però no era ni la meitat de bó que aquest). Aquest sopar es sol fer una o dos setmanes abans dels exàmens finals. Els americans els encanta aixó del Nadal (potser més que nosaltres i tot). A més, el sopar és especial perquè els alumnes voten a un dels professors de la universitat per fer un discurs i els professors serveixen el sopar. I per acabar, tothom es posa de peu per fer cantada de nadales... ja ho sé, és molt freak però... que hi ferem.

I si, al final ha nevat. Durant dos setmanes ha estat nevat pols de neu contínuament però res de neu. I finalment ha arribat. El campus ha quedat guapo durant uns dies i ara ja ha començat a desfer-se. Al principi feia gràcia però després tocava més els collons que res.

Wno, el proper post que escriuré ja serà amb aquella gent que em venen a vistiar. Espero fer moltes fotos i poder anar explicant el viatge des d'aquí també. Records a tothom.

Thanksgiving i Barça-Madrid.

El dijous 25 va ser Thanksgiving i aíxó vol dir que varem tenir uns dies de descans. I com que tenia ganes de viure un Thanksgiving de veritat i en Mike em va oferir anar a casa seva, cap allà que me'n vaig anar.

El resum del que vam fer aquests dies va ser: menjar i mirar football. La família d'en Mike em va acollir perfecte i semblava que volien que marxés d'allà amb deu kilos més. Em sap greu no haver fet fotos del dinar però em va fer vergonya començar a posar-me a fer fotos allà al mig mentre tothom menjava.

En un partit de football en el poble d'en Mike La casa de l'avi d'en Mike, on vam estar.

Això bàsicament va ser el que vam fer durant Thanksgiving
L'única putada és que no teniem internet i era una de les pitjors setmanes per no tenir internet: eleccions el diumenge i barça-madrid el dilluns. Peró el diumenge ja vam tornar cap aquí aviat i vaig poder seguir les eleccions; resultat bastant previsible, no em vull perdre el show de Laporta al parlament (encara sort que té gent que val la pena al costat com López Tena) i una vergonya els resultats de PxC que una mica més i entren al parlament.

I finalment dilluns el gran dia. El diumenge vaig anar al llit a la 1 i fins a les 3.30 no em vaig adormir dels nervis. Ja portava un parell de setmanes alliçonant a la múltitud americana sobre la importància i la trascendència del partit pels catalans i catalanes i els vaig tenir animant al barça des del primer minut (amb alguna malaurada excepció). A les 3 tant punt vam sortir de classe la majoria i ens en vam anar a l'habitació d'en David Sill on té una tv enorme on vam enxufar-hi el portàtil (espn online perquè aquí no tenim espn 3). Sobre el partit qué puc dir: Impresionant! 5-0! Déu meu! No m'ho podia creure. I quin joc, quina classe. I la rata Mourinho tancada a la banqueta sense sortir de la vergonya! Tenim un gran equip i un gran entrenador, aquest sí que ha de ser president de Catalunya, i a la primera! El primer barça-madrid al Estats Units perfecte, a veure que tal serà el següent.

Ui! I aquí un merengue que veia fora de jocs i penalties arreu (Perdón Carlos pero tenia que ponerla, ya te pagaré unas cervezas a cambio!). A falta d'en Machín o d'en Pablito com a mínim hi havia algú a qui tocar una mica els collons jajajaja...

I res, que ja només queden tres setmanes per acabar el primer semestre (ha passat volant) i aixó vol dir que d'aquí res ja tindré l'Alba i aquella colla d'indeseables per aquí. M'agradaria que ja fos demà mateix però encara queda una recta final que fa pujada.

Records a tothom i Visca el Barça i Visca Catalunya!

I com no... Holloween!!

Doncs sí, aquest cap de setmana passat ha estat 31 d'octubre i, entre altres coses, aixó vol dir que va ser Halloween. No us podeu imaginar com ho viuen aquests americans. Potser ja fa 1 mes que tothom tenia totes les cases decorades i el super estava a petar de carbasses, disfresses... Es tornen bojos (em sap greu no tenir fotos de cases però és que he estat liat, m'hagués agradat fer-ne alguna i publicar-la, però no es pot fer tot). I en Mike, el meu company de pis, des del principi de curs que ja m'advertiex de la festa del dissabte de Halloween.

Però abans de la festa del dissabte primer s'havia de fer el Trick-or-Treat que es fa cada any a totes les residències del campus pels nens de Huntingdon. El nostre pis de Cloister ho vam organitzar i fer tot a l'últim moment però la veritat és que no ens podem queixar vam guanyar el 2on premi!

(Aquí en Miro, en Mike i jo a la fàbrica de joguines)

I al final el dissabte va arribar i va donar lloc a la... festa! (Tot i ser 30 i no 31 ho vam celebrar el dissabte per raons òbvies...)

La veritat és que va ser una passada. En Chadi va venir des de New York per liar-la encara més i cap allà les 9 ja varem anar tots cap a l'habitació d'en Sheridan/Tucker/James/David... 203 East per començar amb el Pre-Game. Aquí és el que es fa sempres. Prèviament a la festa primer s'ha d'anar a algun apartament o habitació per començar a escalfar motors, fer algun beer-pong, cartes... I quan els motors ja estan a punt de donar guerra , cap a la festa!

(En aquesta foto no us perdeu la cara i "pose" d'en Miro, the priest. I sembla que en Matias, the clockwork orange, disfruta d'allò més jajajaja)
La festa aquesta vegada va ser a la casa de l'Irene. No estavem segur de si hi hauria gaire gent i al final va estar petar.
En Miro, the priest, i l'Alex, the Snow White, dels millors de la festa jajajajaja Aquí jo amb la Jenni. El look em mola. M'estic plantejant anar així pel carrer cada dia.

I aquí teniu l'ànima de la festa, Tres Cheerleaders que van aparèixer del no res i van tornar boig a tots els homes d'apreciar del Campus. Ningú les ha tornat a veure més des d'aquella nit. Alguns fins i tot han perdut el cap per elles i els han hagut de tancar al psiquiàtric. I també hi ha qui diu que les nits de lluna plena es passegen per les residències en boles. Qui sap, la veritat no la sabrà mai ningú.

I finlament dos últimes coses. Primer, que com heu pogut veure m'he afeitat la perilla de forma temporal per col·laborar amb una causa benèfica del campus: No Shave November. A veure que tal va. I segon, Alba, que el proper Halloween tornarem a estar junts i et prometo un sopar triple; per no poder-lo haber fet aquest any, per tant doble, i perquè seran 10 anys ja. T'estimo.

(pd: Ai, només dir que aquesta vegada hi han fotos que no són meves. Gràcies Nadege i Ximena per les fotos.)

Els Quimets pels Estats Units: Niagara Falls i NBA a New York.

Ara feia dies que no he escrit res perquè bàsicament havien passat poques coses fora del normal, per no dir res. Però aquest cap de setmana passat he rebut la primera visita desde terres catalanes i aixó, com no, es mereix un post.

El divendres després de l'última classe de la setmana vaig anar cap a l'habitació a deixar les coses i tot seguit em vaig dirigir al punt de trobada acordat amb els meus sogres, en Quimet i la Quimeta, coneguts com "Els Quimets". Per si algú ho dubtava, allà estaven. Puntuals i a lloc (amb l'ajuda del gps, tot s'ha de dir!).

Un cop trobats, saludats i abraçats vam començar el plan que ens esperava aquell cap de setmana. Primer una visita pel college, sopar a Huntingdon i anar a dormir aviat que l'endemà ens esperava carretera per davant. El motel on vam dormir no té preu. Típic motel americà (aquí n'està plè, a petar) amb el tren al costat i amb taps per les orelles a la tauleta de nit. Però la veritat és que s'hi va dormir prou bé, The Mill Stone.

L'endemà ja estavem llevats abans de les vuit i poc després cap al cotxe que ens esperaven unes 6 hores fins a la segona parada del viatge, Niagara Falls. Durant tot el trajecte vam estar envoltats de boscos tardorencs, com una Fageda d'en Jordà de centenars de quilòmetres, i és que aquí tot és gros. I qui coneix a la Quimeta ja es pot imaginar com estava amb aquells arbres de color groc, taronja, vermell... uiuiui! I al final, vam arribar a Niagara Falls més aviat del previst i com si no haguéssim estat més de dos hores al cotxe. Allà ens esperava un nou motel, més autèntic que el primer i tot. Vam deixar les maltes i ràpid cap a les cascades.

I de Niagar Falls que us puc dir... espectacular. Realment impressionant veure tota aquella aigua caient d'aquella manera i aquell riu tant enorme amb tant de cabdal. I després nosaltres tenim de sequera i el conseller Baltassar ha d'anar a resar a la Moreneta perquè plogui.

La Quimeta envoltada de tardor

I en Quimet comprovant que l'aigua fos de veritat.

Ens ho vam patejar i vam acabar morts. A dormir aviat i l'endemà cap a Nova York, unes 6 hores més de viatge per tornar a la ciutat de les llums i que mai dorm altre cop. Amb un no res vam passar de la naturalesa verge a la ciutat salvatge. Tot sigui per poder veure el nostre primer partit NBA, i al Madison Square Garden: Knicks v. Wizards. El partit va començar una mica fred i amb l'Amare Stoudemire una mica nerviós. Acaba d'arribar a New York i volia demostrar-ho tot ja des del primer segon. Va tenir uns cinc primers minuts imprecisos i amb moltes errades (em va fer pensar amb el debut de l'Ibrahimovich al Gamper de l'any passat, al que vaig anar amb el meu germà i el meu cosí petit, en Bernat). Però després va saber posar-se tranquil i ensenyar la seva qualitat i veterania. Però, qui ho havia de dir, el partit el va acabar decidint ni més ni menys que Ronny Turaif jajajaja... aquell pivot de qualitat dubtosa que havia jugat amb en Pau Gasol als Lakers. Va ser un final ajustat que es va decidir en els últims segons. 90 a 90 i última possessió pels Knicks que va fer l'última canasta i zas! Victòria pels Knicks 90 a 92.I l'endemà, trista despedida, altre cop Penn Station, agafar el Pennsilvanian i ja hi tornem a ser pel tros.

Passejant els collons per New York

Com que ja n'estavem fins eas ous de no fer més que currar, el cap de setmana passat vam decidir anar-lo a passar a New York. Va ser proposar la idea i amb un no res ja erem 15. En Peter i jo ens vam cuidar de reservar els cotxes i l'hostal i au, cap a Nova York. L'hostal era el mateix de l'altra vegada (sí, ja sé que és un "antro", però és "baratut") i els cotxes els vam poder llogar a Huntingdon mateix. I com no, a un servidor li va tocar pringar i conduir! Al principi estava un pel cagadet per haver de conduir per N.York, però per sort l'Inge portava gps i simplement va ser qüestió de seguir-la... o no... la tornada es va complicar un mica però ja us ho explícaré al final.

El viatge d'anada va anar tot perfecte. Bona carretera, sense anar molt ràpid, pocs cotxes pel centre de N.York... i pam, l'hostal. Però amb la mala sort que el que portava l'altre cotxe el va aparcar malament i se'l va emportar la grua. Ja ens veus a mi, en Peter i a un colega de N.York, en Chadi, anant a buscar el cotxe al diposit i "apoquinar" la multa (185€). Mentrestant, la resta de penya ja havia deixat les coses al hotel, anat a sopar i ens esperaven en un bar. No va se gaire estona però en acabat en Chadi ens va fer un tour-exprés privat per N.York i ens va portar a sopar a un lloc de puta mare on vàrem menjar per 6$ per persona i a més va pagar ell! (Thanks Chadi, I owi you one!!!)
I en acabat, cap al bar a celebrar l'aniverssari d'en Matias! Que ara que en té 21 ja pot entrar als bars a beure amb els homes jajajaja... Felicitats Matias!

Vam acabar cap a les 5 de la nit i a les 7 ja tornava a ser despert per anar esmorzar i a canviar els cotxes de lloc, tot fos per no haver-los de anar a buscar altre cop al dipòsit!
Aquesta vegada vaig tenir oportunitat de conèixer i veure millor la ciutat. Vam voltar per tot Manhattan, de punta a punta. Tot seguint el mapa vam recorrer el millor i pitjor de N.York i només em va quedar per veure una cosa... algú sap on són les dos torres que haurien de ser aquí?
Quan vam arribar a Wall Street no vaig acabar d'entendre quina gràcia li veia la gent a fer-se fotos tocant-li els collons al toro. Serà que no n'han vist mai cap? De veritat es pensen que això són uns collons grossos? Potser el problema estava en què mai li havien vist els collons a un burru català! I sí senyor, a la que m'hi vaig posar jo al costat tots van començar a fer-se fotos amb mi!
I res, que després de tornar a sortir de festa el dissabte i dormir gens, el diumenge a tornar a voltar un altre cop. I cap allà a les 6 vam agafar el cotxe per tornar. A la tornada ens vam perdre unes 3 vegades i vam perdre molt de temps (a part d'estar una hora i mitja parats pel centre de N.York amb el cotxe). Al final vam arribar al College a la 1 de la nit i jo em vaig haver d'aixecar a les 6 per començar a preparar tota la feina per les classes d'aquell dia. Feina que no havia fet perquè estava passejant els collons per N.York.