Viatge d'anada (Aeroports, avions i New York).

Doncs bé, aquí ve la història del meu viatge d'anada als Estats Units. Serà millor que no us feu il·lusions prèvies perquè el viatge tampoc va ser res de l'altre món.


Després de llevar-nos molt aviat, segurament massa aviat, vam arribar al aeroport de seguida (l'Alba, el meu pare i jo). Vaig poder fer el check-in tant punt arribar i després d'esmorzar una mica ja em vaig acomiadar. Vaig sortir al exterior i vaig fer una última mirada a Barcelona. El meu últim record de Catalunya.

A partir d'aquí va començar un dia de boig d'anar amunt i avall pels aeroports i de carregar maletes. La meva primera destinació: Düsseldorf. Vaig volar amb Air Berlin i la veritat és que vaig quedar flipat. Va ser un vol d'unes dos hores durant el qual no van parar de repartir-nos begudes i entrepans durant tot el viatge. Joder! Qualsevol torna a viatjar amb Ryanair!

A l'aeroport de Düsseldorf em vaig haver d'esperar un parell d'hores abans d'agafar el següent vol d'Air Berlin direcció New York. El més al·lucinant va ser veure que en els bars de l'aeroport tenien Estrella Damm. Collons! Però si estem conquerint Alemanya! Potser el profeta Francesc Pujols tenia raó i en un futur els catalans serem el amos del món!

Així que després de beure una estrella vaig anar cap a agafar el segon vol. Aquesta vegada direcció New York. Després de la primera experiència gratificant amb Air Berlin m'esperava que per dinar com a mínim em donarien un parell d'entrecots, però... Res. Unes merdetes de menús germànics plastificats! Osti que dolent!

Tot i dormir pràcticament durant tot el viatge, el vol va ser un pal. Enxubat com una sardina i amb una germànica de malucs poderosos al costat que no parava de roncar. I a més, com que no havia parat de beure durant el primer vol, m'estava pixant tota l'estona i no hi havia collons de despertar aquell "armatoste".

Però wno, com qui no vol la cosa, al cap d'unes 9h vaig arribar al JFK a New York. Pedassu aeroport!!! Diria que és més o menys de la mida de Catalunya. De fet em consta que estan preparant un referèndum d'autodeterminació pel 2014... Segur que els hi anirà millor que a nosaltres! Al arribar amb vaig dirigir cap a l'aduana i després de fer unes 2h de cua em vaig plantar davant del "aduaneru", un tiu clavat a Tejero, i li vaig entregar el passaport. Tant punt el va passar per la banda magnètica tot el sistema informàtic d'aduanes va petar! Ai. No sabia quina cara fotre, estava cagat. Ja em veia empresonat i torturat allà mateix. Però va resultar que era bastant freqüent i vam haver d'esperar una hora a que reconfiguressin el sistema i després ja va estar.

I bé, allà estava. A la porta de sortida del JFK i sense saber on collons anar. Al final vaig poder trobar un bus que anava a la Penn Station i vaig aprofitar per anar-hi a deixar les maletes ja que l'endemà havia de tornar-hi a agafar el tren cap a Huntingdon. I com que l'hostal que havia reservat (però no pagat) estava molt lluny i jo ja no podia més, vaig preguntar-li a un poli si sabia d'algun hostal més a prop. I el xaval amb va treure el seu iphone i me'n va buscar un al google: Chelsea International Hostel. Em va costar poquet, uns 30€, però deixava molt que desitjar. Però al cap i a la fi només necessitava un lloc on passar la nit.

I com que l'endemà no agafava el tren fins a les 11h. Em vaig aixecar aviat (a les 6,30h, ja no podia dormir més) i vaig fer una volta per New York. Pel matí semblava molt menys depriment que per la nit. Abans de tot me'n vaig anar a l'Starbucks per carregar les piles i au! A veure N.York! No tenia gaire temps però vaig poder veure una mica el centre de Manhattan, l'Empire State, Central Park, el Madison Square Garden... Suficient. Ja hi tornaré més endavant a fer una visita complerta com Déu mana.

Tot seguit vaig anar per agafar el tren cap a Huntingdon i el Juniata College. Un tren que anava a dos per hora i que a cada parada s'hi estava uns 15 minuts de mitjana. Per tant vaig trigar 5h en arribar. Ara, l'espera va valdre la pena perquè Huntingdon i el College és preciós. Però ara ja se m'ha fet tard i això ja us ho explicaré un altre dia.

Molts records i petons a tothom!