Thanksgiving i Barça-Madrid.

El dijous 25 va ser Thanksgiving i aíxó vol dir que varem tenir uns dies de descans. I com que tenia ganes de viure un Thanksgiving de veritat i en Mike em va oferir anar a casa seva, cap allà que me'n vaig anar.

El resum del que vam fer aquests dies va ser: menjar i mirar football. La família d'en Mike em va acollir perfecte i semblava que volien que marxés d'allà amb deu kilos més. Em sap greu no haver fet fotos del dinar però em va fer vergonya començar a posar-me a fer fotos allà al mig mentre tothom menjava.

En un partit de football en el poble d'en Mike La casa de l'avi d'en Mike, on vam estar.

Això bàsicament va ser el que vam fer durant Thanksgiving
L'única putada és que no teniem internet i era una de les pitjors setmanes per no tenir internet: eleccions el diumenge i barça-madrid el dilluns. Peró el diumenge ja vam tornar cap aquí aviat i vaig poder seguir les eleccions; resultat bastant previsible, no em vull perdre el show de Laporta al parlament (encara sort que té gent que val la pena al costat com López Tena) i una vergonya els resultats de PxC que una mica més i entren al parlament.

I finalment dilluns el gran dia. El diumenge vaig anar al llit a la 1 i fins a les 3.30 no em vaig adormir dels nervis. Ja portava un parell de setmanes alliçonant a la múltitud americana sobre la importància i la trascendència del partit pels catalans i catalanes i els vaig tenir animant al barça des del primer minut (amb alguna malaurada excepció). A les 3 tant punt vam sortir de classe la majoria i ens en vam anar a l'habitació d'en David Sill on té una tv enorme on vam enxufar-hi el portàtil (espn online perquè aquí no tenim espn 3). Sobre el partit qué puc dir: Impresionant! 5-0! Déu meu! No m'ho podia creure. I quin joc, quina classe. I la rata Mourinho tancada a la banqueta sense sortir de la vergonya! Tenim un gran equip i un gran entrenador, aquest sí que ha de ser president de Catalunya, i a la primera! El primer barça-madrid al Estats Units perfecte, a veure que tal serà el següent.

Ui! I aquí un merengue que veia fora de jocs i penalties arreu (Perdón Carlos pero tenia que ponerla, ya te pagaré unas cervezas a cambio!). A falta d'en Machín o d'en Pablito com a mínim hi havia algú a qui tocar una mica els collons jajajaja...

I res, que ja només queden tres setmanes per acabar el primer semestre (ha passat volant) i aixó vol dir que d'aquí res ja tindré l'Alba i aquella colla d'indeseables per aquí. M'agradaria que ja fos demà mateix però encara queda una recta final que fa pujada.

Records a tothom i Visca el Barça i Visca Catalunya!