viernes, 7 de enero de 2011

Viatge de Nadal: Part 1, l'Alba i els...Indeseables no?

Ara que l’Alba, l’Anna i en Màxim estan a punt d’agafar l’avió de tornada cap a Catalunya, ha arribat l’hora de fer-ne un resum i penjar quatre fotos al blog. Un viatge de Nadal inoblidable ple d’anècdotes que ara no tinc temps d’explicar al detall, pujats a una mini-van rotllo equipo A i voltant per Philadelphia, Washington, Pittsburgh, Niagara Falls (Buffalo), New York (cap d’any a Times Square), Boston i altre cop a New York.
Després de l’últim examen l’Alba, en Marc i l’Anna em van venir a buscar al college amb una fragoneta que prometia bones aventures. Després de celebrar el rencontre al Johny’s Bar i amb una ressaca el dia després, varem començar a fer camí cap a Phili. Amb un cd diversiones que havia preparat l’Anna, el camí va passar ràpid.

Philadelphia

Antiga capital dels Estats Units i de Pennsylvania, Philadelphia fa trempar. No hi ha gaire res a veure però s’hi pot sentir la història. A l’Independence Square hi vam veure el primer Congrés, Senat, Despatx Presidencial i la sala on es va celebrar la Convenció Constitucional. A l’hora de dinar vam anar al Reading Market (la Boqueria de Philadelphia) on vam agafar energies gràcies a galetes de penaut-butter i xocolata fetes per amish. De veritat, amb una galeta d’aquestes es pot sobreviure un parell de mesos com a mínim. Però com que nosaltres hem continuat menjant, ens hem cebat com porcs, ja ho podreu apreciar a les fotos. I després de dinar, cap a Washington.
La sala on es va celebrar la Convenció Constitucional.
La primera sala de la House dels Estats Units

La primera sala del Senat dels Estats Units
La Liberty Bell i un homeless que em vaig trobar
Washington

La actual capital dels Estats Units mola molt. Ciutat sense edificis alts i amb barris molt pijos com Georgetown, vam poder veure el Capitol, Cort Suprema, Casa Blanca, Monument a G.Washington, Monument a Lincoln... A Washington va arribar en Màxim. I com que el dia del tió ens va agafar allà, ens vam veure obligats a agafar un tros de palet d’unes obres i reconvertir-lo en tió. Com que era un tros de fusta no català, dubtàvem de la seva eficàcia. Però després de resar de cara a la Meca (com en Mohamed Jordi va dir) i picar el tros de fusta tant fort com vam poder, el tió va acabar cagant. Bieeeen!
Típica foto a l'arbre de Nadal de la Casa Blanca
Fotos indecents davant del Capitol
La meva petita i jo a la Casa Blanca
Homenatge a G.Washington... o a Bill Clinton???
Recordant el col·lega Lincoln
Meditant...
Això és Hogwarts o Georgetown?
Cagant el tió

Pittsburgh

De camí cap a les Niagara Falls havíem d’anar a State College a recollir la Milòòòòòs. Però per petits problemes tècnicoaereoportuaris, la Milos no va poder venir perquè van cancel•lar els vols per la neu. El viatge no ha estat el mateix sense tu Milos, se t’ha trobat a faltar. Estàs obligada a venir en un altre moment i et prometo visita guiada pels States.
Com que al final no calia anar a State College, vam decidir fer parada a Pittsburgh. Motel de carretera i pel matí a veure aquesta ciutat al Oest de Pennsylvania. Tot i que havia estat una ciutat molt industrial, ara està molt reformada i nova. Vam trobar un turonet al costat de la ciutat on vam poder fer algunes fotos guapes i tirar-nos les primeres voles de neu ja que de camí va nevar a saco paco.

Niagara Falls

Ostia p------- quina fred que va cardar a les Niagara Falls. Estàvem entre -5 i -10 graus i amb molt de vent. Però va molar molt veure les cascades nevades i quasi congelades. I a més aquesta vegada vam poder anar a Canadà i veure les cascades des d’allà. I vam aprofitar per menjar en un buffet lliure de costelles de porc i posar-nos encara més bacons.
Dos sirenes que ens vam trobar a la piscina del motel a Buffalo
Canadian Falls
American Falls

New York – Cap d’Any

Hostel txungo de Chinatown, en Mike es va apuntar a la festa, els carrers de New York i Central Park nevat, la bola a dalt de Times Square... tot preparat per cap d’any. Com que ja tots havíem estat a New York i les coses que s’havien de veure ja les teníem vistes, en aquesta ocasió ens vam dedicar a fer museus (institut de la fotografia, museu d’història natural, met, MoMa, ONU...) i a passejar i liar-la parda pel Central Park nevat.
Al sortir del MoMa vam menjar els raïms a hora catalana, les 6 d’aquí (la gent ens mirava com si no hi toquéssim del tot). I cap a la mitja nit varem anar a Times Square. Vam haver d’estar a un parell de carrers del centre però podíem veure Times Square. Al costat teníem uns col•legues del Bronx que era la primera vegada que anaven al centre per cap d’any. Estaven més emocionats que nosaltres i tot. I com no, l’Alba i l’Anna es van fer amigues d’ells. Boníssim.
Cap d'any a la Catalana davant del MoMa
Cap d'any a Times Square a l'Americana

Boston

El dia 1 vam pillar un Megabus de 4h cap a Boston. Per mi, la ciutat més guapa a la que hem estat. Altre cop, una gran ciutat amb molta història. Molt més net que New York i molt més elegant. Vam fer volta pel centre (seguint el Freedom Trial), Harvard, MIT i un ferri pel voltant de la ciutat. A més, va ser l’única ciutat on vam poder dormir a un hotel i en un llit de veritat.

L'Anna i jo amb el senyor Harvard. Bon tiu

L'edifici d'Humanitats a Harvard

Vista del Skyline de Boston

La facultat de dret de Harvard. Igual que la de la UB...


Ara ja tornem a ser a New York i alguns ja marxen. Però encara queda una segona part del viatge amb en Marc i en Ferran per Tennessee, South Carolina i Florida. Després de la fred que hem passat ja toca fer-se un bany a Miami!
Ja explicaré aquesta segona part quan arribi al college altre cop. Com sempre, Salut i Records a tothom.

miércoles, 15 de diciembre de 2010

Sopar de Nadal i Primera Nevada

Ja queda poc per acabar el primer semestre. De veritat, sembla que hagi arribat aquí fa només unes setmanes. Al principi es va fer difícil, però tant punt la feina va arribar, el temps va començar a passar volant i ... només em queden uns tres dies d'exàmens finals i ja està. D'aquí no res ja tindré l'Alba aquí (acomompanyada d'aquells bastards). Els útlims dies es fan més llargs i durs d'esperar.
Avui us porto alguens fotos del dinar de Nadal i de la primera nevada de l'hivern. Com podeu veure, em va tocar posar-me el "traje" que en Chadi em va deixar (tot i que jo ja me n'havia comprat un per 10$, però no era ni la meitat de bó que aquest). Aquest sopar es sol fer una o dos setmanes abans dels exàmens finals. Els americans els encanta aixó del Nadal (potser més que nosaltres i tot). A més, el sopar és especial perquè els alumnes voten a un dels professors de la universitat per fer un discurs i els professors serveixen el sopar. I per acabar, tothom es posa de peu per fer cantada de nadales... ja ho sé, és molt freak però... que hi ferem.
I si, al final ha nevat. Durant dos setmanes ha estat nevat pols de neu contínuament però res de neu. I finalment ha arribat. El campus ha quedat guapo durant uns dies i ara ja ha començat a desfer-se. Al principi feia gràcia però després tocava més els collons que res.
Wno, el proper post que escriuré ja serà amb aquella gent que em venen a vistiar. Espero fer moltes fotos i poder anar explicant el viatge des d'aquí també. Records a tothom.

martes, 30 de noviembre de 2010

Thanksgiving i Barça-Madrid.

El dijous 25 va ser Thanksgiving i aíxó vol dir que varem tenir uns dies de descans. I com que tenia ganes de viure un Thanksgiving de veritat i en Mike em va oferir anar a casa seva, cap allà que me'n vaig anar.
El resum del que vam fer aquests dies va ser: menjar i mirar football. La família d'en Mike em va acollir perfecte i semblava que volien que marxés d'allà amb deu kilos més. Em sap greu no haver fet fotos del dinar però em va fer vergonya començar a posar-me a fer fotos allà al mig mentre tothom menjava.
En un partit de football en el poble d'en Mike La casa de l'avi d'en Mike, on vam estar.

Això bàsicament va ser el que vam fer durant Thanksgiving
L'única putada és que no teniem internet i era una de les pitjors setmanes per no tenir internet: eleccions el diumenge i barça-madrid el dilluns. Peró el diumenge ja vam tornar cap aquí aviat i vaig poder seguir les eleccions; resultat bastant previsible, no em vull perdre el show de Laporta al parlament (encara sort que té gent que val la pena al costat com López Tena) i una vergonya els resultats de PxC que una mica més i entren al parlament.
I finalment dilluns el gran dia. El diumenge vaig anar al llit a la 1 i fins a les 3.30 no em vaig adormir dels nervis. Ja portava un parell de setmanes alliçonant a la múltitud americana sobre la importància i la trascendència del partit pels catalans i catalanes i els vaig tenir animant al barça des del primer minut (amb alguna malaurada excepció). A les 3 tant punt vam sortir de classe la majoria i ens en vam anar a l'habitació d'en David Sill on té una tv enorme on vam enxufar-hi el portàtil (espn online perquè aquí no tenim espn 3). Sobre el partit qué puc dir: Impresionant! 5-0! Déu meu! No m'ho podia creure. I quin joc, quina classe. I la rata Mourinho tancada a la banqueta sense sortir de la vergonya! Tenim un gran equip i un gran entrenador, aquest sí que ha de ser president de Catalunya, i a la primera! El primer barça-madrid al Estats Units perfecte, a veure que tal serà el següent.

Ui! I aquí un merengue que veia fora de jocs i penalties arreu (Perdón Carlos pero tenia que ponerla, ya te pagaré unas cervezas a cambio!). A falta d'en Machín o d'en Pablito com a mínim hi havia algú a qui tocar una mica els collons jajajaja...
I res, que ja només queden tres setmanes per acabar el primer semestre (ha passat volant) i aixó vol dir que d'aquí res ja tindré l'Alba i aquella colla d'indeseables per aquí. M'agradaria que ja fos demà mateix però encara queda una recta final que fa pujada.

Records a tothom i Visca el Barça i Visca Catalunya!